login
Inicia sessió

register
Registra't

poesies vàries (made for me)

HEROI ((dedicat a les persones lluitadores de càncer i/o els seus familiars))

QUAN UN DIA T’ALCES I VEUS LA LLUNA AL CEL,

T’ADONES QUE TOT ESTÀ FOSC I NO SURT EL SOL.

QUAN CREGUES QUE EL MÓN ESTÀ FET PER PATIR

,QUE TOT ET PASSA A TU I NINGÚ S’ADONA.

QUAN NO HI HA FLOTADORS PER A NEDAR

EN EL MAR

I L’ÀNIMA SE T’ENFONSA.

QUAN CREUS QUE POTS VOLAR,

PERÒ LA CAPA SE’T SOLTA.

HEROI, MAI VIATJARÀS SOL.

EN LES TEUES DESVENTURES, JO TAMBÉ MOR

QUAN TU NO VEUS LA LLUM, JO TAMBÉ SÓC FOSC

QUAN LES COSES SE’T COMPLIQUEN, JO NO SÓC,

NO ESTIC COM SEMPRE,

NO PUC PERMETRE,

QUAN LES COSES VAN MALAMENT

EN UN DONAT MOMENT,

FER COM SI NO PASSÉS RES.

PERQUÈ ADIVINO QUAN NO ESTÀS BÉ,

JO NO PUC CANVIAR LES CIRCUMSTÀNCIES DEL FET,

PERÒ SÓC CAPAÇ DE QUE NO HI PENSIS, UN RATET.

EN EL MOMENT QUE VEJIS QUE SE’T AMAGA EL SOL,

NO DUBTIS, NOMÉS HAS DE CRIDAR EL MEU NOM.

JO NO HO DIRÉ A NINGÚ, JO SÓC DIFERENT

DE LES PERSONES QUE NO TÉNEN SENTIMENTS.

COMPROVA-HO, ET DEIXO QUE CONFIIS AMB MI

,NOMÉS HO FAIG PER A CONSEGUIR DIBUIXAR

EN EL TEU ROSTRE UN SOMRIURE FELIÇ.

HEROI, MAI VIATJARÀS SOL.

EN LES TEUES DESVENTURES, JO TAMBÉ MOR

QUAN TU NO VEUS LA LLUM, JO TAMBÉ SÓC FOSC

QUAN LES COSES SE’T COMPLIQUEN, JO NO SÓC,

NO ESTIC COM SEMPRE,

NO PUC PERMETRE,

QUAN LES COSES VAN MALAMENT

EN UN DONAT MOMENT,

FER COM SI NO PASSÉS RES.

ET CONEIXERÉ MOLT O POC

PERÒ PUC IDENTIFICAR QUE LA POR

POT EXISTIR QUAN EL LLOP

ESTÀ A CINC CENTIMETRES DE TU.

JO SEMPRE ESTIC AL TEU COSTAT,

EVITANT, A LA GOLA, EL NUS,

TREIENT TOTA LA MEUA VALENTIA

PER A QUE EL LLOP ES RETIRE D’ON VINGA.

HEROI, MAI VIATJARÀS SOL.

EN LES TEUES DESVENTURES, JO TAMBÉ MOR.

QUAN TU NO VEUS LA LLUM, JO TAMBÉ SÓC FOSC,

QUAN LES COSES SE’T COMPLIQUEN, JO NO SÓC,

NO ESTIC COM SEMPRE,

NO PUC PERMETRE,

QUAN LES COSES VAN MALAMENT

EN UN DONAT MOMENT,

FER COM SI NO PASSÉS RES

Comentaris (2)16-06-2013 16:27:19

records

Qualsevol dia,
qualsevol nit.
qualsevol instant que passés amb tu al llit.

Aquella mirada de complicitat,
el alè més bonic que mai havia respirat.
Els teus cabells arrissats que t'aplegaven a la cintura,
no només ho dia jo, era cert que estaves fet un figura.

Em donaves un petó cada vegada que despertava
al teu costat, nua, sense roba encara.
Ho haviem fet plenament i jo mai em quedava satisfeta.
recorde que tu també em deies que jo era una meravella.

No va ser difícil enamorar-me,
ni tampoc acomodar-me
al teu punt de vista tant circumstancial
de fer les coses sense pensar
en el què diran.

M'agradava molt la teva forma d'actuar.
Per mi eres més que un amic, més que un amant
vas dir-me que al meu costat també et senties la mar de privilegiat.

m'agradaria repetir aquells moments
en què els nostres cors es juntàven
i viatjaven per tot arreu dels nostres òrgans interns.
Separar-se no gossaven,
volien que no pararem de simular de tenir fills fins no poder més.

Mig any va ser massa poc de temps per demostrar-te
que si te'n hagueres anat abans jo començara a cridar-te,
la meua ànima s'hagués mort, la falsedat d'il·lusionar-me
hagués vençut els meus sentiments i no t'hauria volgut menjar.

aquella nit vaig tenir un malson massa real.
em deixaves, el tumor es va apoderar
del teu cos, que mai més vaig poder menjar.
els meus ulls no paraven de plorar.
Ja no tenia ningú que em pogués abraçar.

plorava,
escoltava música i tornava a mirar
la teua camisa que em vares deixar.
No podia,
no estava preparada pel que em va succeïr.
Encara no puc,
encara ets viu, allà dintre del meu cor.

Comentaris (2)08-10-2012 23:54:09

Confussions

Aquella primavera del 95, em vas regalar una rosa

i el meu cor va fer un salt.

Amb poques paraules em comformava, qualsevol cosa

que demostrava que eixos sentiments tan estranys,

que quan teniem quatre anys no sabíem el que era,

floriren en el meu cor i el meu somriure

sortia, igual que d'entre la tempesta, el sol.

Ha passat el temps, gairebé setze anys més tard,

ja no surten paraules boniques de la teua boca

ni apareixen roses a la meua tauleta de nit.

No saps la confussió que em suposa que ens hajem fet majors,

els sentiments ja no són els mateixos, ja no es comuniquen els nostres cors.

Ara només volia comunicar-te el motiu pel qual vaig deixar una gometa a la teua bossa de viatge.

No em malinterpretis; no vull fer-ho... o sí, no ho tinc clar.

Són moltes confussions que córren pel meu cap

i només trobaré la sol·lució si ens tractem d'explicar

que ha passat durant aquestos anys.

Per això a les 12:00 tindràs un sms al teu mòbil.

Per a comprendre totes aquestes confussions...

Comentaris (1)24-07-2012 12:05:09

poesia 9.

Carnossos llavis que em besen,

tendres, una mica groixuts però suaus.

Aquells mars que, només mirar-los, es penetren

amb els meus, mirades es creuen

i no pots evitar sentir-te com un babau

quan ets al meu costat, i el meu cor, una vegada més, reviu

tots aquells records morts què feia molt que no eixien del niu.

És el nostre món i ningú ens el desfarà,

contents, tots dos plegats; especial

el moment en que dormim junts, i saber que ningú ens despertarà.

Que ningú evitarà que disfrutem del nostre moment,

quan juntem les mans o quan estem en llocs diferents.

Tu saps com sóc feliç, i m'ho fas viure, em quedo sense dir res,

escoltant les teues paraules, comptant els estels

i dessitjant que el nostre somni no acabi mai.

Comentaris (6)31-05-2012 10:06:51

poesia 8ena. records a l'estació

Aquells somriures tant innocents,

Mirades tendres que volien veure cel

I l’arc de Sant Martí, sense que els impedira res.

No podia negar-me a escoltar

Aquelles paraules tant precioses que em vas dedicar

Abans et traslladares lluny de mi, sense cap motiu justificant.

Eres la cosa més bonica que m’havia passat,

El so de la melodia més gratificant,

I el sol que m’il·luminava cada dia al despertar.

No podia imaginar un futur sense tu al meu costat,

Doncs eres la raó per la que vivia,

No hi haven paraules per descriure el que sentia.

El tren es va desplaçar mentre jo estava plorant,

Recordant aquelles històries que mai més serien igual.

Encara que no et donaves compte, jo t’estimava de veritat.

I tu jugaves amb mi, volies anar-te’n, fugir del meu costat

Encara que la teva excusa era estudiar a la universitat.

A la uni hi hava una noia, una tal Sònia,

Sempre estaves parlant d’ella com si fós la teva nòvia,

No gosaves d’estar agust amb mi, però ja sabia

Que alguna cosa no anava bé, i que no tardaria

Algú a desfer els nostres enllaços dels cors,

Omplint de dolor els records,

Deixant enrere la nostra fe i amor.

Eixa mateixa nit estava a la meva habitació, escrivint estes lletres,

Reflexionava sobre els fets ocorrits, pensant si tallar-me les venes

O tenir la esperança de que algun dia et donessis compte

De que continuo esperan-te, estúpidament,

en tot moment estàs a la meua ment.

No puc oblidar-te, m’és impossible, totalment.

M’agradaria saber què d’ací a uns anys

Ja hauràs tingut la teua falsa il·lusió que estaves buscant,

Doncs jo conec la Sònia i ja t’estava avisant

Des fa temps, que ella no vol sortir amb ningú.

Només jugar una estona, i després t’abandona

Com les mares d’alguns animals, amb res es conforma.

Però jo no sóc així,

Jo he nascut per estar amb tu fins a la fi.

Sempre t’he estimat i ho continuaré fent

Encara que baveges per altres noies que només et volen per omplir-se el moneder,

Sense cap objectiu que no siga utilitzar-te per fer verídics els seus desitjos de plaer.

El meu cor continua adolorint-se a poc a poc,

Però al mateix temps té l’esperança de veure el sol.

Quan tornes de la universitat, cremat pel foc

I decideixes donar-te compte de, realment, com sóc.

Comentaris (6)28-05-2012 15:45:02

poesia 7, al límit entre la vida i la mort

En aquell instant no podia transmetre el que sentia

però de moment se'm va amagar el sol.

No podia soportar veure't per última vegada,

no es podia dissimular el meu plor.

Vas entrar al quiròfan, et vaig mirar

amb una mirada de complicitat, no va fer falta parlar

per a dir-te tot el que t'estimava,

et posàren el degotador i tot es va silenciar.

Per què a tu, àngel caigut del cel?

Per què a tu? La vida, no la comprenc,

ni perquè la químio fa més mal que bé.

Tot el que havies fet per mi en aquests anys,

tot el carinyo que et tenia, totes les experiències viscudes junts.

Esperava, nerviosa, a la sala d'espera, mentre pensava com d'importants

érem l'un per l'altre, en totes les abraçades que mai ens podiem rebutjar,

i en com, radicalment, tot allò anava a canviar.

Tenia una estranya sensació

de que no tornaria a mirar els teus ulls.

no soportava la idea, no volia despertar

i no poder, la teva melosa veu, altre cop escoltar.

no creguis que no se'm feia dur

observar-te dintre d'aquella habitació fosca

i sentir com el teu cor s'en anava per sempre.

Perquè no hi havia història d'amics tant bonica com la nostra,

perquè era molt injust el que t'estava passant.

Al cap d'uns pocs dies vas despertar,

el doctor va dir que tot anava bé, no saps això com em va animar.

Un altre cop et vaig abraçar sense deixar-te anar.

Un somriure magnífic vaig veure als teus llavis dibuixar

i això em va fer tan feliç què, un crit no vaig poder evitar amagar.

Ara hi ets de nou amb mi,

però saps que ho vaig passar prou malament.

Saps què per tu hagués donat la vida,

i aquesta poesia què, m'ha costat bastant de fer,

però finalment he pogut descriure

com d'important és per mi el teu somriure.

Espero que valoris el que jo vaig sentir en aquell moment,

perquè jo per tu mataria, i ho saps perfectament.

Comentaris (1)28-05-2012 13:19:33

poesia 6, la por de declarar-se

L'altre dia et vaig veure assegut al banc del parc,

ho intentaves dissimular, però vaig saber que acabaves de plorar.

aquella expressió tant tendra i sincera , el cor se'm va enfonsar.

A vegades penso que el món no val la pena,

nèixer per sofrir, i després morir,

que ta família t'abandoni en plena adolescència

i després tu no saps per on païr.

a vegades penso que el món es porta malament,

per què sempre li passen les desgràcies a persones que no canviaries per res?

per què et canvia la vida en qualsevol moment?

per què hi ha gent que assassina a altra gent?

a vegades penso que el món no està fet a la nostra mida,

però t'asseguro que jo sempre intento buscar una sortida

cantan-te cançons o fent alguna bobada que et torne la teva al·legria.

Però si ets al meu costat,

serà un plaer fer que somriguis de nou,

comptant-te acudits, o veient els bous

O simplement escoltan-te, i callar.

Hi han persones hipòcrites, que parlen molt però després no ho compleixen,

eixes persones què, ser feliços, ens impideixen.

Però sincerament, t'ho dic, jo no sóc com la resta de la gent;

el meu cor, d'ajudar-te, estarà content.

Comentaris (1)28-05-2012 13:14:40

poesia 5, amor

aixó és el que diu tothom quan comença un nou any. però jo tinc motius per dir-ho. mai m'havia sentit així, tant segura, tant feliç, tant contenta. T'estimo, m'estimes, no hi ha distància, ni obstacles. Que més puc demanar? Un Audi? Doncs no el vaig a demanar, perquè et prefereixo a tu. Mai em cansaré d'abraçar-te:

Els teus ulls marrons i la teva veu dolça,

les teves abraçades i la teva força,

llavis suaus

i el color dels meus ulls, blau,

fa que no pugues deixar de mirar-me,

I jo m'enamoro de com em fas riure,

del perquè açó em fas escriure,

Com si fós un conte de fades fet realitat

aquesta tarda no hem parat de donar-nos carinyos,

i jo encara ho estic sommiant.

Comentaris (1)28-05-2012 13:11:11

poesia 4, a la meua cosina rocío

Aquell dia vaig sentir una sensació molt especial...

Va ser dur, però també va ser una lliçó.

Un dolor profund va brotar dins el meu cor.

Una pèrdua insuperable, un perquè encara no trobat.

Encara que sé que és massa tard per a que ho pugues llegir,

vull dir-te que et trobo a faltar.

No sé com poden haver-hi tants imbécils al món i que fassen eixes barbaritats,

cosineta,

encara et recordo dins dels meus records,

i encara que només t'havia vist tres vegades,

és suficient per haver-te estimat, i ara continue fent-ho.

Un perquè encara no superat, llàgrimes que encara silencien el meu dolor.

T'estime, encara que ara estigues al cel, vull que em pugues sentir com cride la injustícia que encara no comprenc, el perquè a tu.

Aquell somriure que donava tanta energia,

noia de vidre, tan i tan bonica

te'n has anat, jo encara et recordo

els meus sentiments encara no poden acceptar

que et pugui haver passat allò.

Encara plora, encara plora el meu cor....... Ningú entenem les injustícies. Ni tampoc com era , el teu "amor".

Comentaris (1)28-05-2012 13:08:00

poesia 3, passar de dir-te nòvio a dir-te ex

I Les coses que em feies sentir

Quan encara no te’n havies anat, quan encara eres aquí.

No hi han paraules per a descriure

Aquella màgia que tenies per a dibuixar-me el somriure.

Aquelles paraules precioses que em deies, que em feien tornar a riure.

No m’agrada acceptar que aixó s’haja acabat,

Encara no m’has regalat l’última rosa.

Quan m’ho vas dir vaig perdre tota la meva força,

Quan em vas abandonar el meu cor va començar a plorar.

No imaginava que ho anàrem a deixar!!

He de despertar d’aquest conte de fades,

L’última cosa que pretenc és deixar-te de parlar.

Ja t’ho he dit tantes vegades,

No m’ho podia creure, fins que va aplegar el seu final.

I ara dius que queda l’amistat,

Que sempre et tindré al teu costat.

Però aixó ja serà diferent,

ja no m’abraçaràs quan faça vent,

el meu cor tornarà a estar descontent.

M’agradaria que em donessis una altra oportunitat

I així poder-te demostrar

Que els records encara són vius.

Que el meu cor, quan pensa amb tu, encara riu.

Amic t’he de dir ara, i em costa molt.

Penso en el passat mentre miro com plou.

Pluja de les meves llàgrimes que criden el teu nom.

Imaginar que serà sense tu m’espanta.

Em tornaré dèbil altra vegada

I eixa idea no m’agrada massa.

Comentaris (1)28-05-2012 13:00:46

poesia 2, deixar un amor per convertir-lo en amistat

aquella veu tan dolça com la mel,

aquells llavis tan dolços, tan únics.

trobo a faltar aquelles carícies

però sé que ara tot és diferent.

em sembla que una bonica amistat

farà que em senta més a gust al teu costat.

em senc afortunada d¡haver-te conegut,

és hora de despertar dels somnis,

hora de repetir que només és un "fins aviat"

espero que tornes promte =)

Comentaris (1)28-05-2012 12:55:49

poesia 1, romàntica

cada vegada que estic de mal humor

miro el cel i veig el meu sol

que és el teu somriure ple de colors

sempre present per a que torni a riure de nou.

jo no m'explico el que ha passat,

des que vas aparèixer tot ha canviat

has reviscut el meu cor, que estava malalt.

ara només vull estar amb tu i no separar-me del teu costat

vull dir-te que t'estimo i que ho faré fins la eternitat.

no hi han explicacions per a descriure

que fent no-res conseguisques que torni a riure

curant el meu cor de tot el dolor que portava a dintre,

acceptant-me tal com sóc, amb els meus defectes i manies.

No sé abans com series

ni sé quantes cites tenies.

l'únic que m'importa ara és com eres,

i que em treus colors quan ho veig tot negre.

No sé com va passar,

però ens vam conèixer i ens vam enamorar,

algo màgic va succeïr

per a que ara en els teus braços em vullga morir.

Comentaris (1)28-05-2012 12:43:22