Aquella primavera del 95, em vas regalar una rosa
i el meu cor va fer un salt.
Amb poques paraules em comformava, qualsevol cosa
que demostrava que eixos sentiments tan estranys,
que quan teniem quatre anys no sabíem el que era,
floriren en el meu cor i el meu somriure
sortia, igual que d'entre la tempesta, el sol.
Ha passat el temps, gairebé setze anys més tard,
ja no surten paraules boniques de la teua boca
ni apareixen roses a la meua tauleta de nit.
No saps la confussió que em suposa que ens hajem fet majors,
els sentiments ja no són els mateixos, ja no es comuniquen els nostres cors.
Ara només volia comunicar-te el motiu pel qual vaig deixar una gometa a la teua bossa de viatge.
No em malinterpretis; no vull fer-ho... o sí, no ho tinc clar.
Són moltes confussions que córren pel meu cap
i només trobaré la sol·lució si ens tractem d'explicar
que ha passat durant aquestos anys.
Per això a les 12:00 tindràs un sms al teu mòbil.
Per a comprendre totes aquestes confussions...
