en 28 Maig 2012
aixó és el que diu tothom quan comença un nou any. però jo tinc motius per dir-ho. mai m'havia sentit així, tant segura, tant feliç, tant contenta. T'estimo, m'estimes, no hi ha distància, ni obstacles. Que més puc demanar? Un Audi? Doncs no el vaig a demanar, perquè et prefereixo a tu. Mai em cansaré d'abraçar-te:
Els teus ulls marrons i la teva veu dolça,
les teves abraçades i la teva força,
llavis suaus
i el color dels meus ulls, blau,
fa que no pugues deixar de mirar-me,
I jo m'enamoro de com em fas riure,
del perquè açó em fas escriure,
Com si fós un conte de fades fet realitat
aquesta tarda no hem parat de donar-nos carinyos,
i jo encara ho estic sommiant.
Publicat a: Poesia
Quan ens enamorem pugem a un núvol que no ens deixa veura res mes que la persona estimada