aquella veu tan dolça com la mel,
aquells llavis tan dolços, tan únics.
trobo a faltar aquelles carícies
però sé que ara tot és diferent.
em sembla que una bonica amistat
farà que em senta més a gust al teu costat.
em senc afortunada d¡haver-te conegut,
és hora de despertar dels somnis,
hora de repetir que només és un "fins aviat"
espero que tornes promte =)
Publicat a: Poesia