Aquell dia vaig sentir una sensació molt especial...
Va ser dur, però també va ser una lliçó.
Un dolor profund va brotar dins el meu cor.
Una pèrdua insuperable, un perquè encara no trobat.
Encara que sé que és massa tard per a que ho pugues llegir,
vull dir-te que et trobo a faltar.
No sé com poden haver-hi tants imbécils al món i que fassen eixes barbaritats,
cosineta,
encara et recordo dins dels meus records,
i encara que només t'havia vist tres vegades,
és suficient per haver-te estimat, i ara continue fent-ho.
Un perquè encara no superat, llàgrimes que encara silencien el meu dolor.
T'estime, encara que ara estigues al cel, vull que em pugues sentir com cride la injustícia que encara no comprenc, el perquè a tu.
Aquell somriure que donava tanta energia,
noia de vidre, tan i tan bonica
te'n has anat, jo encara et recordo
els meus sentiments encara no poden acceptar
que et pugui haver passat allò.
Encara plora, encara plora el meu cor....... Ningú entenem les injustícies. Ni tampoc com era , el teu "amor".
